Els fonaments

Cargol Treu Manya és un lloc que he fet amb la intenció bàsica de poder plasmar l'essència del viatge que faré cap a l'Orient. Durant la preparació del viatge, em van anar sorgint idees de coses que podia fer a través d'internet, i he vist que crear un blog em permetia fer tot allò que vull. D'una banda, comunicar-me amb la Família i els amics, coneguts -vaja, allò típic d'un blog que escrius on ets i què fas. També he tingut la intenció des d'un principi de continuar fotografiant allà on viatjo, i aquí també vull que sigui un espai per posar-hi aquelles fotos que més m'agraden (a través del Picasaweb). Per últim, he volgut crear un apartat que sigui una font de recursos per a altres viatgers que vulguin fer un viatge cap a Rússia, Mongòlia, la Xina..., un lloc que reunís informació sobre el papeleo que s'ha de fer, els visats, les vacunes recomenades, llocs d'on es pot treure la informació, curiositats, "trampilles" que es poden fer per anar millor... Aquest lloc són els Recursos viatgístics, que és bàsicament tota aquella informació que he anat recopilant al llarg d'aquest 3 o 4 mesos que he estat preparant el viatge. Aquesta idea em surt d'altres blogs que m'han ajudat força quan preparava el viatge, i per tant m'agradaria poder ser útil de la mateixa manera.

El viatge
La idea principal d'aquest viatge és anar tirant xino xano pel països que he pensat passar-hi. Crec que viatjant ja aniran sortint idees, amistats,... i coneixeré les diferents cultutres i maneres de fer, cosa que em ve molt de gust fer. També tinc algunes cosetes pensades, coses que m'agradaria fer per allà on passi, però el que realment vull és deixar que les situacions, els llocs i la gent em guiïn i construeixin el viatge.

Itinerari previst

Aquest Juny, agafo la meva moto YBR 125 i tiro cap al nord, direcció a Sanct Petersburg. Com sempre, sense gaires esquemes fixats: anar tirant nord enllà, passant per França, Itàlia, Suissa, Àustria, Eslovàquia, Txèquia, Polònia, Lituània, Letònia i Estònia.
Qui sap, si un cop allà, m'agafen ganes de fer allò que un dia em va passar pel cap: "i travessar aquest immens país (Rússia) fins arribar a la frontera amb Mongòlia, havent passat per sibèria, que em té encuriosit. Més aviat és admiració el que em transmeten els boscos, estepes i deserts de Mongòlia, que crec que són el motor d'aquesta aventura. Des d'aquest país -per ara- bastant desconegut, vull seguir cap al sud, a la Xina, buscant el Tíbet. I d'allà al Nepal, la Índia... però això ja queda tant lluny que el temps dirà què passarà..." (del Cargol Treu Manya, Juny 2010).

Una estada indeterminada
La meva intenció inicial era agafar la motxilla i anar tirant, sense cap pressa, i continua essent aquesta però a cavall de la moto. Ara els visats i les fornteres ja no m'espanten tant, i sé que tot es pot anar trampejant si és que se'n té ganes. Ja no em poso dates fixes ni plans establerts, que sé que molts cops no s'acaben complint. I continuo pensant que no sé quant temps hi estaré, tinc clar que seran les ganes de tornar o els diners el que determinarà quan acabaré el viatge.

Poques -coses clares-, però bones
Una de les poques coses clares que tinc és que m'agradaria evitar tant com pugui les grans ciutats. Vull conèixer llocs com els Caus, no Barcelones. Vull endinsar-me a les zones rurals, i conèixer la vida del camp.
També tinc clar que vull aprendre l'agricultura d'aquests llocs nous. Així, vull donar preferència a quedar-me a treballar en granges i conèixer bé la gent. Per a mi aquest viatge és una mena de màster en agricultura i treballs de camp. A la meva mida, però. Existeix el wwoofing (http://www.wwoof.org/), que és precisament una mena d'intercanvi que es fa entre cases on s'hi practica l'agricultura ecològica i gent que té ganes d'aprendre tot treballant. Així doncs, els WWOOFhosts hi posen la casa, el manteniment i els coneixements, i els WWOOFers hi posem les ganes de treballar i aprendre.
Una altra cosa que tinc clara és que vull fer fotos, moltes fotos. Així doncs m'enduc la càmera digital, i aniré penjant les fotos a Picasa, a l'Àlbum de Cargol Treu Manya.


Modus vivendi
També he tingut clar com viatjaré: m'enduc la tenda, fogonet, sac i motxilla, i aquest cop també la moto. I els quatre complements de sempre. Les mínimes coses però les suficients com per a poder anar al meu aire. M'agrada viatjar sense dependre de ningú ni de res, tenir la sensació d'autosuficiència. Em pregunto fins a quin punt em seran útils aquests estris; m'han comentat que per Noruega i Mongòlia, tenda i fogonet poden anar molt bé. En un país per evitar pagar un ull de la cara per dormir i menjar, i a l'altre perquè es pot dormir allà on vols i cuinar una mica d'arròs pot ser una delícia després de dies de carn seca. Els diners poden ser el factor limitant del viatge: quan s'acabin tindré problemes (o torno o em prostitueixo, que diu en Guillo). Per tant, per no entrar en aquest dilema moral, prefereixo mirar de no gastar per coses com menjar, dormir o desplaçar-se.
L'opció del Couchsurfing (http://www.couchsurfing.org/) és molt interessant i crec que pot anar molt bé tant per conèixer gent com per estalviar-te pagar per dormir -cosa que no m'agrada gaire fer-.

Narinant...
La forma de com em vull moure d'un lloc a l'altre és una de les coses que m'ha portat més dilemes a l'hora de preparar el viatge. Sempre he tingut clar per on volia passar, d'això no n'he tingut dubte -i no sé perquè. Però la forma de fer el viatge ha sigut -i està sent- un d'aquells dilemes tant propis d'un cagadubtes de mena com jo. La balança es balancejava entre marxar amb la motxilla i anar tirant o bé amb la moto fins allà on arribés. També van sortir idees de fer-ho en bicicleta i fins i tot bajanades com anar de genolls, però les vaig desestimar. Tot té els seus pros i contres, i després d'haver viatjat un bon temps i distàncies amb autoestop, he decidit agafar la moto. És el primer cop que faré un viatge així, per tant no tinc ni idea de com em sortirà!