Ara mateix volto per

Perm, als Urals de Russia. Mentre em canvien l'oli de la moto m'han deixat l'ordinador amb l'internet... I m'han dit escriu al blog, escriu!

30 d'Agost de 2011

dimecres, 15 de juny del 2011

Man-Russia en moto!

Aixi que arriba el Juny, i torno a empaquetar la motxilla que encara estava a mig desmontar a sobre el llit de l'habitacio. Aquest cop, pero, no pas sol. Jo i la meva moto. ""Nosaltres". Carrego els trastos sobre la meva petita moto, la YBR125. I es que aquesta es l'espina que tenia mes clavada des de que vaig començar aquesta mena de viatge, la de “com seria viatjar amb la moto”? Ja no valien excuses de “quina por les carreteres russes”, “hi haura esfalt per alla a dalt?”... despres de la toma de tacto fent autoestop, anar en moto nomes podia ser un plaer.

I be, doncs aixo, un plaer. Una aventura, un anar descobrint. Dormir en tenda i fer el menjar amb el fogonet no es nou. Pero tota la resta, si. I no nomes un viatge amb moto, sino els Alps. Suissa, Austria. Aixi que tot plegat, resulta que es bonic.

Vaig marxar de casa sense saber quina carretera agafaria. De fet, imagineu fins a quin punt que, a l'Eix, vaig decidir si tirar cap a Berga o cap a Girona. L'unic que tenia clar es quines no volia agafar, les autopistes -i no per ser catala, que tambe, sino per que la meva moto no passa dels 100km/h. Tambe vaig decidir que volia evitar passar per Alemanya -i no pels E.Colis, que tambe, sino perque ja hi havia passat tot baixant-, doncs vaig decidir tirar direccio al nord d'Italia.

I aqui he anat a parar, al final, passant pel mig dels Alps i creuant, de moment, 8 colls de mes de 2.000 metres d'altitud – que pels moteros, aixo d'anar a fer un coll es una mica semblant a pujar un cim pels excursionistes: pujada dura amb revolts molt tancats, patiment (“ai que peta el motor”), llarg cami per davant i arribada amb abraçades i foto final. I llavors baixar i encarar les paelles, que tampoc es facil. En fi, i que el que semblava ser una ruta aixi a l'atzar, ha acabat sent el paradis de les motos: bars moteros amb cartells “Motards welcome”, desfilades de grups fent-se senyals amb els dits i peus, hotels amb parquing gratuit per a les motos... un bon lloc per anar a espetegar.

O sigui, que en general molt be. Suissa es espectacularment bonic, com tothom diu, tenen rao. A mi m'ha sorpres que conreen vinyes penjades de les muntanyes, que jo no se com carai fan la verema, si amb escales o grampons. A Austria estan segant l'herba aquests dies, i no se si es per que plou o per que toca, l'airegen i l'assequen durant el dia. Fa goig de veure tanta activitat de gent als camps i la importancia de l'herba en aquests paisos.

I jo anar fent. Vaja, nosaltres. Cada dia estimo mes a la meva moto. Tota petitona ella, amb el seu motoret, i vinga carregada com un ruc i a fer colls de 2.500m. Ole. I l'endema mes. I llavors me la miro quan parem a algun prat a dormir al mig de Suissa, i penso, quins collons! M'ha portat fins aqui! On estaves abans de que ens coneguessim? Comhe pogut viure tant temps sense tu?

Si, si, en general, m'agrada.

Les fotos aqui!

1 comentari:

  1. Nil, no saps com esperava llegir novetats al teu bloc. Nit rere nit l'obro, des de fa dies, fins i tot mentre has estat per aquí. Altra vegada ens delectes amb les teves descripcions i narracions, i gràcies a tu viatgem i somiem.
    Bon viatge i una abraçada des de Manresa, dels del Puig més petit, els Fontdes.

    ResponElimina