Ara mateix volto per

Perm, als Urals de Russia. Mentre em canvien l'oli de la moto m'han deixat l'ordinador amb l'internet... I m'han dit escriu al blog, escriu!

30 d'Agost de 2011

dilluns, 23 d’agost del 2010

Plats i olles.

Quan, ara ja fara mes d'un mes, vaig entrar a Russia per la porta de dalt de tot, vaig comencar a notar quelcom que era definitivament diferent al que vivim -o viviu- a casa nostra, a Catalunya, a Europa. Homes i dones, russes i russos. La relacio que hi ha entre ells. El dia que vaig arribar al primer ecovillage que he estat em va sorprendre enormement -i em va costar d'acceptar la situcio- que l'Olga, l'unica noia que hi havia entre nosaltres, ens servis el dinar un per un a tots els "homes" que estavem assentats a la taula. Llavors no vaig gosar preguntar. Mes endavant, vaig anar veient que aqui a Russia, les persones que tenen penis son Homes, i les que no, Dones. I cadascu te el seu paper. I he de dir que ningu se sent superior o inferior, simplement diferents. Gairebe dos mesos despres d'estar per aquest pais, ara per a mi es totalment normal obrir la porta a una noia, carregar amb la seva motxilla quan anem de cami a casa o obrir les llaunes de llet condensada amb l'obrellaunes. Perque "estic fet tot un home". A vegades em fa gracia pensar que si em comportes aixi a casa nostra, m'enduria mes d'un moc o un "ja puc jo sola!".
He estat convivint amb l'Anyia i el seu fill Alik uns 15 dies aqui a l'ecovillage. Ella te 30 anys i ha estudiat psicologia. Es de Sant Petersburg. Son dades per posar-vos en situacio. Aquests dies ha sigut prou divertit estirar a mes no poder els arguments a favor de la diferencia de sexes envers els arguments a favor de la igualtat de sexes i tasques domestiques. Cosa poc habitual en un pais com el nostre, Catalunya, jo era el que defensava que els homes podem (saber-ne ja seria massa) cuinar, fregar plats i escombrar, i l'Anyia posava cara d'incredulitat en escoltar que potser jo pretenia fregar plats. I algun dia ho vaig poder fer, despres de sentir com ella em deia: "que sapigues que m'estic esforcant per no sentir-me malament en veure't fregar plats". Amb el que m'agrada a mi fregar plats. I durant alguns dinars, sortia el tema. Que si els homes han de ser forts i valents, que hem de portar l'aigua a casa nosaltres sols. I que les dones han de servir i fer content al marit. Frases com "una muller perfecte" o "s'ha de respectar perque es un home" em feien riure i enfadar a l'hora. Un dia, quan ja en tenia prou, vaig treure la meva ultima carta. La bona. Escolta Anyia, jo tinc alguns amics homosexuals que viuen en parella. Llavors, qui cuina? Qui porta l'aigua a casa? He estat pensant si dir-vos o no quina va ser la resposta per respecte als meus amics. He decidit que ho fare, perque som prou conscients per analitzar la situacio. L'Anyia em va sortir amb nosequin llibre indi que diu que l'homosexualitat es una malaltia que es deguda a que en vides anteriors es van fer coses molt dolentes. Us prometo que li vaig dir que si jo llegia aixo, cremava el llibre.
Aquest cas es una mica extrem, no totes les dones aqui a Russia son d'aquest pal, pero si que hi ha aquesta certa tendencia sexista. Amb la familia Kulyasova les noies acostumen a cuinar o escombrar, pero de tant en tant tambe ho fa el pare o ho faig jo. Avui els hi he fet truita de carbasso. "Fqusna", bonissima. I quan frego els plats, es una situacio totalment normal. Pero si les noies arriben de la ciutat amb la motxilla, la descarreguen i me la donen a mi perque els hi porti a casa. Ni es pregunta. Aixi que, Tremendes, aqui hi ha molta feina a fer.
Altres coses curioses son les salutacions. Els homes ens donem la ma. I amb mes frequencia que a casa nostra, doncs fins i tot n'hi ha que se la donen quan es troben i no es diuen res, ni tant sols s'aturen. Les noies s'abracen una mica o molt entre elles. Curios i xocant alhora es quan saludes a una noia, perque no hi ha gens de contacte fisic. Ni moviment. Nomes dius "Priviet". I aqui es queda. En alguna situacio pots arribar a donar-te la ma, pero sempre ha de ser la dona la que fa el primer pas a allargar la ma, mai l'home. Curios. Aixo si, quan et coneixes, llavors ens abracem amb mes efusio del que acostumem a fer nosaltres per despedir-nos.
Paragraf per l'Urbici. Els noms i els cognoms. Be, i sobrenoms. Perque aqui a Russia, cada nom te el seu sobrenom. Per definicio. Es a dir, cada persona te el seu nom oficial, pero que nomes el fan servir per coses series; i es fan dir per el seu sobrenom, que alhora pot tenir altres sobrenoms o diminutius. Aixi, els nois que es diuen Vanya en realitat es diuen Ivan, les Mashes son Maries i les Aleksandres son Sashes. I aixi amb tots els noms. Ja podeu imaginar el meu careto el dia que vaig descobrir que la Sasha, la Masha i la Dasha, amb les quals havia estat convivint unes setmanes, en realitat es deien Aleksandra, Maria i Daria. Pero son noms oficials i no es fan servir. I els noms i els cognoms. Els russos acostumen a tenir 3 noms. El nom, el nom del pare i el cognom. Aixi doncs, la Dasha, per exemple, es diu Daria (nom) Ivanovna ("filla de l'Ivan") Kulyasova (cognom). Ah, i la mare, per costum, perd el cognom en casar-se i agafa el del pare, tot i que aixo va canviant i ara es negocia quin cognom posar.

I jo de moment continuo aqui en aquest poblet. Russia comenca a fer respecte al seu nom, i en deu dies he passat d'anar sense samarreta a lluir el jersei que amb tant d'amor alguns em van regalar. Comenca a fotre fred, algunes nits glaca i plou dia si dia no. Els pollancres han comencat a canviar el color de les fulles i avui amb el vent ja en queien les primeres. Nomes em vaig a banyar al riu quan acabo de tallar la llenya que preparem per a l'hivern, que per molt que l'olor d'home sigui tant masculina, tanta tanta segur que no es agradable per menjar. Ni tant sols per a l'Anyia. Eccs, quines frases! I de tant en tant anem caminant al poble del costat a comprar llet i derivats o altres productes, a una hora de cami. I aprenc a tallar fustes de manera correcta, a assaborir el menjar que l'hort ens dona i a fer les coses manualment. I rus, aprenc rus!

Be, Ona, el gall fa en rus: Cuccaricu!

Ah, per cert, aqui no tenim incendis -ni n'he sentit a parlar-, pero estic segur que si n'arribes algun, els homes de la casa seriem els ultims en salvar-nos.

Les fotos de l'Ecovillage Big Stone

On es Big Stone?

7 comentaris:

  1. fa gràcia com desmenteixes tòpics a la vegada que tot encaixa amb un "com em pensava". menys mal q la moto la vas deixar a casa.. t'hauries perdut la meitat d'aventures q escrius! fas q visquem una mica el dia a dia en rus! un petó! ;)

    ResponElimina
  2. nil!!! ja era hora de poder seguir el nostre viatge diferent des de casa...
    menu, ja hem mirat les fotos i hem pogut viatjar una miqueta des de Manraqueix i ens hem pogut refrescar al riu amb vatos... aquí fa una calor bastant asfixiant!
    salut i segueix!

    ResponElimina
  3. Nil, arran del teu capítol del 27 de juliol, et vaig escriure un comentari, però veig que no ho deurira fer bé i no va quedar penjat.
    Espero que aquest sí que t'arribi.
    Estàs fent un viatge extraordinari,o potser no se'n pot dir viatge, sinó etapa de la teva vida o .....
    És igual, com se n'hagi de dir, però el que és cert és l'extraordinari.
    Si algun dia tornes, tindràs tanta feina a adaptar-te a aquí com et pot haver costat adaptar-te a Rusia.
    Referent al que expliques dels noms oficials i els "d'estar per casa", pensa que per aquí també hi ha gent que li diuen coses ben curioses, com ara Calala o Mimi o Titi.
    Pel que fa a la Sasha, la Masha i la Dasha, encara no sé quina és quina, però, de fet, tampoc tinc perquè saber-ho.
    I Mongòlia?

    Apa, una abraçada

    josep emili

    ResponElimina
  4. Mimi,
    Temia no explicar-me be amb aixo dels noms i els sobrenoms, i veig que ha sigut aixi. El que difereix aqui a Russia de casa nostra amb aixo dels sobrenoms es que cada nom "oficial" te el seu sobrenom per definicio, i el nom oficial s'utilitza ben poc. I que passa amb tots els noms, es a dir, ningu utilitza el nom oficial. Aixi, si sents que algu es diu Banya, saps que en realitat es diu Ivan, perque BAnya es el sobrenom per definicio d'Ivan. I aixi amb tots els noms. Si a casa nostra fos igual, tots els Joseps Emilis es dirien Mimis.
    Be, em sembla que es mes complicat del que sembla explicar-ho via internet, sera millor que feu unes vacances a Russia.
    Mongolia ja arribara.
    Per cert, gracies a tots pels missatgets, fan molta il.lusio. Seguiu escrivint que tambe dona anims...!
    Una abracada.

    Nil

    ResponElimina
  5. Niiiiiiiiiiiiiiiiil! Em sents? Ets tan lluny..., però et tenim tan aprop amb aquest carai d'eina! Ens portes a llocs meravellosos i ens mostres maneres de viure diferents. M'agradaria veure't per un forat "fent d'home" i al mateix temps rentant plats per mostrar com penses i no perdre els bons costums.
    I abriga't que sembla que ja tens l'hivern rus a sobre, i em sembla que aquest també és diferent del nostre.
    Una abraçada des del Vilar,
    Montse

    ResponElimina
  6. hola Nil!

    soc la mercè escric a les ordres de la iaia .

    ens va fer molta ilusió revre la carta , molt maca, ja em vist que t'ho estas molt bè .''esperem qe t'han cansis aviat perque et trobem a faltar molt '' pero difruta molt ara que i ets .

    En quan a la carta del Derek , el truquem a casa i no contesta i segurament estar de vacances , ara el setembre ja vindra i li donarem la carta .

    aqui a Manresa estem de festa major , i va venir a dinar tot el club de salelles i el xevi , els altres estaven de vacances i el berni estava dormin la mona a dalt el pis i es va llevar mes tard .

    jo aquest dies estat per manresa i a voltar pel passeiga les nits i a veure com ballen i anar de cobert amb l ' avi els dies de cada dia pq es mes barato , i com que no em anat de vacances ens em tirat a la ventura dels restaurants .

    tota la canalla ja esta a casa preparant les coses de l ' escola .però la laia s'han va a alemanya d' intercanvia 10 dies .la jana i la carlota cada dia estan mes grans i mes pesades , pero son molt maques pero fan molta gràcia , la mercè esta fen practicas de conduir ,el josep va anar amb un concurs de sals amb bicicleta i va quedar primer i li van regalar un casc però no li agrada ,el xevi continua treballan a l ' hospital amb la ariadna ja no surten junts ,el berni va continuan treballan el toni's i casi no li veig el pel hi ha vegades es fa el dinar ell sol que i te molta trasa . Ai amb la marta vem estar mirant les fotos qe penjes aqui el teu blog i son unes fotos molt maques , sembla com si estiguesim aqui amb tu a Russia .

    ja veiem que et tractan com el rei de russia , vigila qe no t'ha costumis per que quan arribaras aqui tot segueix igual qe les dones joves no tenen gaire ganes de fer el menjar pels marits i els novios .si de cas ens vens amb una russa qe estaras molt ben servit pq dius qe son molt maces hjejeje

    nil ens despedim , un patunaro molt gran i una abraçada molt forta de tots i vigila molt amb totes les coses que fins ara tot t'anat molt bè

    iaia paquita

    ResponElimina