Recursos viatgístics

RECURSOS VIATGÍSTICS


Un dels objectius que tinc per a Cargol Treu Manya és ser també una eina d’ajuda i recursos per a tots aquells que volen emprendre un viatge. La recopilació d’informació per a la paperassa, visats, vacunes, normes de cada país, assegurances... és una feina constant que s’ha d’anar fent pas a pas, per a no trobar-se amb sorpreses d’última hora. Personalment, penso que és una feina que si la fas amb temps, paciència i ganes, pot arribar a ser agradable i tot; a vegades tenia la sensació d’estar viatjant des de la cadira de casa els meus pares absorbit per la immensitat d’internet. També tinc la sensació que com més temps hi dediques, més diners t’estalvies. Anar amb presses, acostuma a suposar més diners. Tanmateix, pagant Sant Pere canta, així que, amb el doble de diners acostumes a reduir a la meitat la durada de les tramitacions. És ben curiosa la relació directa entre temps i diners, no?


Pot semblar una tasca pesada segons com, però he vist que si realment tens ganes de fer el viatge, les ganes poden amb tota la ruqueria de les fronteres i papers.


Per obtenir la informació que he anat recopilant aquests mesos de preparació del viatge, he utilitzat bàsicament internet, contactes directes amb coneguts de coneguts i la gran Lonely Planet. Unes fonts d’informació que m’han estat molt útils són els blogs d’altres viatgers; això m’ha fet decidir a crear el meu propi blog per a ser també aquesta eina que a mi m’ha anat tant bé.


Per tant, aquí tinc previst explicar tot allò que he anat recopilant de manera més o menys ordenada; des de com ho he sabut, com ho he fet, quant m’ha costat, números i adreces de contacte... i encara no sé com, però tinc la intenció d’actualitzar el que explico un cop sigui de viatge, perquè és evident que hi ha coses que des d’aquí les veig d’una manera i un cop allí seran diferents, més senzilles o més complicades, necessàries o inútils.



VISATS
 Malauradament, les fronteres existeixen, i a més, resulta que són un obstacle per aquells que gosen voltar en direcció cap on surt el Sol –o qualsevol altra-. Innocent de mi, en un principi tenia pensat agafar la motxilla i anar tirant sense cap pressa. Ben aviat, vaig veure que no seria tant bonic i que hauria de fer molts papers per poder passar unes línies imaginàries, i que a més, no em deixarien estar el temps que volgués dins dels polígons que formen aquestes línies, sinó un temps que algú ha cregut que és el que necessites.



El tema dels visats és conegut per ser un dels més pesats entre els que ronden la preparació d’un viatge. Això realment depèn de cada país. Hi ha països que et pots fer el visat a la frontera mateix, i n’hi ha d’altres que et demanen Déu i sa mare per deixar-te entrar. Però amb temps i tranquil•litat es fa tot.


Visat per a Rússia.


El visat de Rússia és un dels més cars i enfarfegosos d’aconseguir. El visat no es pot gestionar directament a l’ambaixada o consolat, sinó que te l’ha de fer alguna agència autoritzada pel govern rus. En el meu cas ho he gestionat a través de l’agència Iberrusia de Barcelona.


Iberrusia:


http://www.iberrusia.com/


Passeig de Gràcia 50, 1-2A. BCN


Tlf: 93 342 59 88


Fax: 93 467 33 70






Consolat Rus a BCN.


http://www.rusbar.com/






Tipus de visats


Hi ha diferents tipus de visats. Els que més coneixo són el visat turista i el visat de negocis, tot i que hi ha més tipus de visats (a la Lonely Planet i a la web del consolat rus estan explicats).


El visat turista és el més senzill: et permet l’estada a Rússia durant un mes amb una entrada, i es tramita amb facilitat a través de l’agència de viatges. A Iberrusia també et fan una assegurança per 12 € per aquest mes d’estada: això és una ganga.


En el meu cas, he decidit agafar el visat de negocis per poder estar més temps per Rússia. Tot i el seu nom, la Lonely Planet el recomana per a viatgers independents que no volen estar lligats a agències de viatges i volen tenir més llibertat de moviment. El visat de negocis pot ser des de 2 a 6 mesos, amb 1, 2 o múltiples entrades. Jo l’he demanat per a 3 mesos amb 2 entrades.


A Iberrusia tarden 14 dies hàbils a gestionar-te el visat.

 Documents necessaris.


Per aconseguir el visat rus es necessita:


• el passaport (vigència de més de 6 mesos)


• fotos de carnet


• formulari omplert ENLLAÇ A DOCUMENT


• carta d’invitació


• assegurança de viatges


La carta d’invitació és un document que fa algú que resideix a Rússia i que t’invita a anar a Rússia. Com que és bastant normal que els turistes i viatgers no coneguem ningú que ens pugui invitar a Rússia, les agències de viatges et poden aconseguir aquesta carta d’invitació a través d’un hotel. També existeix l’alternativa de llocs per internet que et fan la carta d’invitació. En el meu cas, he escollit fer-ho a través d’internet, ja que és molt més econòmic i contemplen la possibilitat que algú viatgi sense anar d’hotel i sense saber ben bé per on passarà; a Iberrusia, això no els acabava d’entrar al cap.


A Iberrusia, la gestió del visat turista, que val uns 70 €, ja t’inclou també la carta d’invitació per aquest visat. A la mateixa agència també et poden aconseguir una carta d’invitació per un visat de negocis (90 dies, 2 entrades), però et cobren 150 €, apart dels 70 € del visat. Aquesta carta d’invitació tarda 2 setmanes a arribar.


A través d’internet, es pot gestionar una carta d’invitació per un visat de negocis (i pels altres tipus de visats) a través de www.waytorussia.net .El preu depèn del tipus de visat i del temps que et triga en arribar la carta d’invitació. En el meu cas, la carta d’invitació per 90 dies de visat i doble entrada en 14 dies (hàbils!) de processament, em costa 90 $. És necessari enviar una còpia escanejada del passaport.






L’assegurança de viatges també té la seva gràcia. Per aconseguir el visat rus és necessari tenir-ne una, i a més ha de ser d’alguna asseguradora reconeguda pel govern rus. Mapfre, Segurengin i Sau en són algunes d’elles.


Per altra banda, l’agència de viatges Iberrusia et fa una assegurança a través d’una companyia que es diu European nosequemés. Val la pena fer-se aquesta assegurança a través de l’agència de viatges si es viatja a Rússia amb el visat de turista (1 mes), ja que et val 12€, i això és molt (molt!) barat. Si agafes un visat de negocis per 3 mesos, ja puja a 150€. Llavors, és interessant mirar altres companyies. A Mapfre, hi ha la possibilitat de fer-se una assegurança per tot el món; el preu varia en funció de les coses que et cobreix i del temps que et cobreix. A mi m’han fet un pressupost d’uns 350 € per una assegurança de 6 mesos. No és especialment barat.





Visat per a Mongòlia.


El visat per a Mongòlia és més senzill d’aconseguir que el de Rússia, tot i que tampoc es queda curt. Aquest visat es pot aconseguir directament al consolat de Mongòlia a Barcelona. Curiosament, el consolat comparteix el local amb l’agència de viatges Via Nomada.






Consolat de Mongòlia a BCN


C/ Rocafort 29. Planta Baixa B. 08015 BCN


Telf: 93 423 78 87


Fax: 93 436 05 54


http://www.consuladomongolia.com/


Email: mongolia_consulate_esp@yahoo.es


Horari: de dilluns a divendres de 9.30 a 13.30h.






Per aconseguir el visat es necessita:


• Passaport original (vigència de més de 6 mesos)


• Formulari omplert (s’ha de baixar a la pàgina web)


• Foto de carnet


• Fotocòpia de l’assegurança de viatges. (Qualsevol asseguradora val, no són tant exigents com en el visat rus)


• Fotocòpia del bitllet d’entrada i sortida de Mongòlia o, en cas de no tenir-ne, una carta explicativa explicant el perquè, on i quan es fa el viatge.






El visat es tramita en 5 dies hàbils, i recomanen portar la paperassa amb 15 dies d’antelació.


Un cop s’ha expedit el visat, aquest té una validesa de 3 mesos (és a dir, tens 3 mesos per entrar a Mongòlia), i la duració del visat és de 30 dies un cop has entrat a Mongòlia. Un cop allí, es pot renovar a Ulanbataar per un altre mes fins a 2 cops. Així, en total, et pots quedar a Mongòlia per 3 mesos.


En teoria, el visat s’ha de gestionar i aconseguir en el país d’origen, és a dir, no es pot fer a Rússia, per exemple. Tot i així, m’ha semblat llegir en algun lloc que sí que és possible gestionar-lo fora de Catalunya.




Visat per a Xina.


El visat xinès sí que es pot aconseguir en països estrangers; jo, en el cas que decideixi entrar a Xina, el gestionaré a Mongòlia, que sé que és possible.


Tot i així:

 Consolat xinès a BCN










ASSEGURANCES DE VIATGES


Les assegurances de viatges és una d’aquelles coses que existeixen. Com totes aquelles coses que pagues sense saber si ho faràs servir, se’t presenta el dilema de si és necessari o no, si val la pena o et foten els diners, “vols dir que tindré tanta mala sort”... en tot cas, el que està clar és que és millor no haver-les de fer servir mai.


En el meu cas, països com Rússia i Mongòlia t’exigeixen tenir-ne una per a poder entrar, i per tant, no hi he tingut gaire dilema. El tema de l’assegurança per a Rússia ja l’he comentat al lloc on parlo del visat rus; a Mongòlia s’hi pot anar amb una assegurança qualsevol.


En el meu cas, he agafat la companyia Mapfre per al visat rus. Una assegurança per a 6 mesos em surt per a 311 €;