Aquells paisos petitets del nord

Despres d'uns dies aixi emprenyadors amb nuvols plujosos passatgers alternats amb soleiades de minuts, vaig superar amb mes o menys exit i sense mes caigudes la travessa per Eslovaquia i Polonia i les seves curioses carreteres. Un paisatge mes tranquil amb aquests aires post sovietics que t'hi acabes acostumant, pobles sense placa, esglesies diferents i brutes igual que les voreres plenes d'ampolles i plastics. Camps fins a l'horitzo, nius de cigonyes als pals de telefon al costat de les cases i iaies assentades en un tamboret que venen dos o tres pots de maduixes acabades de collir al costat de la carretera.Aixi es que arribo a allo que anomenen els Paisos Baltics, fa cosa de tres setmanes. Lituania, Letonia i Estonia... aquests paisos petitons, perduts per aqui dalt al nord, que no saps ben be com ni on col.locar-los. Uns paisos que cada cop em sorprenen mes, que com mes els coneixo, mes m'agraden. Tinc la sort de poder passar les tres nits de cami, a Vilnius (Lituania), Smiltene (Letonia) i Koogi (Estonia) a casa de Couch Surfers, cosa que em permet socialitzar-me una mica mes del que faig sobre la moto i a mes enterar-me una mica del que es viu en per aqui. I en surto amb una sensacio de que tenen una cosa com especial i desconeguda, una cultura, llengua i tradicions que no lliga amb res del voltant, i sovint ni entre ells. I aixo em sorpren, que paisos tant petits, siguin tant forts i independents culturalment, com van saber demostrar davant l'ocupacio de la СССР, fent una cadena humana el 1989 de mes de 600km unint les tres capitals per a demanar les seves independencies. Quan viatjo per aqui, a vegades no se com sentir-m'hi: preus tant o mes cars com els que tenim a Manresa pero es mengen les fulles de la ceba, carreteres molt ben asfatlades combinades amb pistes quilometriques de sorra ben aplanades, casalots envoltats de gespa que ja ens agradaria tenir a molts de nosaltres envoltant edificis 100% sovietics sense aigua calenta a l'estiu, targetes de credit amunt i avall per pagar el menjar tant tradicional dels "paisos de l'Est", smetana (llet agra), sopes de patates, llet dins de bosses de plastic, amanides sense enciam... imagino que es el resultat d'un desenvolupament "UE" a partir de l'ocupacio sovietica... i a mi a vegades em confon!
A Estonia retrobo amics CouchSurferos i celebrem dignement la Revetlla de Sant Joan sense petardus pero amb barbacoa -dia molt festiu per aqui a dalt!- i tenim la sort que fa vent i per tant els mosquits no surten de casa -que son l'infern ara en aquestes terres! Deixo descansar dos dies la moto, i aixi descobreixo la platja estoniana, sense cases al voltant, extremadament plana i molt verge; aixi doncs, em batejo en el mar Baltic en un d'aquests dies assolellats (aqui tambe fa estiu!), que resulta ser molt poc salat, pero jo ja estic content perque la platja d'aqui a dalt era una cosa que em quedava pendent despres de passar-hi sempre en dies d'hivern.Amb aixo, el 25 de Juny arribo a Sant Petersburg, ciutat que no descansa mai, i menys ara que fa mes de 30 graus C i que quan sembla que es vagi a fer fosc torna a sortir el sol, el que han comercialitzat com a "White Nights", vaja. Amb aquesta mateixa excusa, la Maixa i la Marfa m'ensenyen una cara oculta de la ciutat que encara no havia vist, el carrer Dumskaya, ple de bars-discoteques que obren fins a les tantes... que vaja, es diferencien dels nostres en que a dins encara es pot fumar i que si alguna benvestida et dona un cop de colze a la cervesa que acabes de comprar i te la tira a terra, et ve un segurata i et fa pagar 100 rubles pel got trencat (2 eurus i mig, ehh?!) amb cara de mala llet.Tambe ens escapem amb el tren electric per uns dies a buscar la pau interior a les vores del llac Ладожкое (Ladoshkoie), al nord de Sant Petersburg. Es una massa d'aigua immensa sobre un paisatge molt pirinenc, de pedra granitica i bosc de pi, avet i bedoll. I molts mosquits, es clar. El llac es realment molt gran, no es veu l'altra banda! La cosa es simple, tu arrives a alguna vora del llac, busques un raco bonic -pots triar amb gent o sense-, si tens barca t'apalanques a alguna illeta, i alla plantes la tenda, busques llenya per fer el foc i cuinar, menjar, dormir, llegir... o com fan els russos, pescar i beure cervesa de dia, menjar pollastre i beure vodka al vespre vora el foc... vaja, que els Escoltes tenim feina per atrapar aquests campaments russos, apart de que la majoria de coses que fan estan prohibides a casa nostra...

Les fotos
I el mapa del Man-Russia en moto.

Viatjant en el Temps

Em trobo a Warsawa -Varsòvia-, capital de Polònia, on avui fa un dia molt assolellat i uns 5 graus positius de temperatura, si es que el termòmetre no anava errat. Tot plegat, una sensació molt i molt agradable que feia temps que no vivia. Em sento com viatjant cap a la primavera. Estic de camí a Manresa tot gaudint del trajecte a traves d'Europa i intentant entendre com se senten tots aquests països que estan lligats per raons històriques al gegant rus; després d'entendre una mica millor com se sent Rússia, es molt interessant veure la historia des de l'altre banda del riu: Estònia, Letònia, Lituània i Polònia, quatre països en els que Rússia hi ha deixat marques mes enllà del que hi ha escrit en llibres d'història.

Porto una bona temporada sense deixar rastre de Cargol, i per fer-ho entenedor vull posar-ho en situacio. Despres de Reis -o Nadal rus- vaig estar voltant unes tres setmanes per Estonia; llavors vaig anar altre cop a Russia a rematar els meus dies de visat i ara faig via cap a casona tot passant per aquests paisos que queden de cami. Tot sigui dit, les visites a Letonia i Lituania son molt fugaces pero intento treure el maxim de suc als temes linguistics-politics-historics que al final son els que em criden l'atencio. Com es que vaig estudiar biologia?

Quan pensava en com descriure la meva arribada a Estonia -pais que he aprofundit mes-, sempre em venia al cap dir que havia “xocat amb Estonia”. La meva total desinformacio, ignorancia i influencies russes sobre aquests tres paisos que quedaven tant desconeguts per a mi, Estonia, Letonia i Lituania, em van fer pensar que eren paisos on encara s'hi vivia d'una manera tirant a sovietica: hospitalitat, serietat als carrers, cotxes antics, poques normes i les que hi ha no es compleixen gaire. Com una especie d'Ucraina. Pero ostres, que errat que anava. Arribo a Estonia per Narva, una ciutat que fa frontera amb Russia i que queda a l'altre banda del riu. Fa riure perque la frontera es pot travessar caminant pel pont que uneix Ivangorod, a Russia, amb Narva, a Estonia. I el que em va xocar mes va ser veure com d'Europa es Estonia. Carreteres ben asfaltades, monuments, oficines d'informacio turistica, senyals nous i ben posats, cotxes de marques europees i lluents. Els trineus per portar nens petits son substituits per cotxets 4x4. Per fer-ho mes entenedor, volia posar un exemple: a banda i banda del riu hi ha dos castells que vigilen la frontera. Un es rus, i l'altre, al canto europeu, va ser construit pels suecs. Un esta il.luminat dia i nit, amb visites guiades i bla bla bla. L'altre es simplement un gegant a les fosques on hi oneja la bandera de tres colors. Sabeu quin es quin, no? I el que em sorpren mes es que nomes un riu separi aquests dos mons tant diferents.

Be, aixi que de la vida sovietica nomes en puc veure les marques que en va deixar la URSS. A la part mes propera a Russia, la presencia d'edificis sovietics es important, pero les estatues de Lennin han desaparegut del mapa. Actualment, a Estonia hi viuen els fills o nets dels russos que hi van ser enviats durant l'epoca sovietica, durant l'”ocupacio” que anomenen els estonians. Tots aquests descendents son considerats russos, i el percentatge es força elevat. A Narva, el 93% son russos, mentre que a Tartu, al sud, no deuen arribar al 10%. A Tallin, la capital, fifti-fifti. Pero nomes la llengua estoniana es reconeguda com a oficial. Aixo, evidentment, es el conflicte politic i cultural del pais. En alguns llocs, com Narva, es una mica surrealista, ja que la majoria de la gent no enten l'estonia -llengua de la branca fino-hungaresa, xunga del cagar-: tothom parla en rus i tot esta etiquetat en estonia.

El que tambe fa gracia es que aquesta gent de Narva, per exemple, son considerats russos pels estonians, pero quan van a Russia els hi diuen que son estonians. Aixi que ells no saben com ni de qui sentir-se. Jo els hi dic que fer-se del Barça es el millor que poden fer.

Pero no tot es dolent quan neixes a Estonia i ets fill de pares russos: resulta que aquesta gent tenen un passaport que mola molt. Es una especie de passaport rus pero per gent que ha nascut a Europa, i per tant poden travessar la frontera sense vises ni histories. I a mes a mes caminant! Es a dir, que poden viatjar des de Finisterre a Vladivostok sense haver de visitar cap embaixada. El somni de tot viatger!

Les meves estades a Letonia i Lituania son tant curtes que nomes em deixen entendre que Letonia es el que la resta d'Europa anomena Latvia i que queda al mig d'aquests tres paisos, amb Riga com a capital, i que Lituania te Vilnius com a capital pero que ni tant sols visito. Crec que el problema cultural i linguistic ve a ser el mateix que a Estonia: un alt percentatge de persones de parla russa i la resta de percentatge de la poblacio que els hi te un cert recel de regust historic.

Tambe tenen preus similars a la resta d'Europa -com a Barcelona, per exemple- pero sous minims de 200-300 euros, i una mitjana de 600 euros al mes. No es un bon lloc per anar a treballar.

Ah, i per cert, Tallin i Riga son ciutats molt boniques i no gaire grans.

I ara estic explorant Polonia, pais conegut com al paradis de l'autoestop, degut als amables camioneros que travessen tot Europa intrepidament agafant gent que alça el dit a la carretera. M'allotjo a casa d'una gent que viu a les afores de Varsovia en una zona semblant a Pineda pero amb cases el doble de pijes i bosc inclos. A mes, son del Barça i per tant avui veurem el partit.

I res, jo que anant cap al sud em sento com viatjant en el temps, de l'hivern de cojones rus a aquesta mena de primavera que hi ha avui per aqui...