Ara mateix volto per

Perm, als Urals de Russia. Mentre em canvien l'oli de la moto m'han deixat l'ordinador amb l'internet... I m'han dit escriu al blog, escriu!

30 d'Agost de 2011

dimecres, 2 de març de 2011

Viatjant en el Temps

Em trobo a Warsawa -Varsòvia-, capital de Polònia, on avui fa un dia molt assolellat i uns 5 graus positius de temperatura, si es que el termòmetre no anava errat. Tot plegat, una sensació molt i molt agradable que feia temps que no vivia. Em sento com viatjant cap a la primavera. Estic de camí a Manresa tot gaudint del trajecte a traves d'Europa i intentant entendre com se senten tots aquests països que estan lligats per raons històriques al gegant rus; després d'entendre una mica millor com se sent Rússia, es molt interessant veure la historia des de l'altre banda del riu: Estònia, Letònia, Lituània i Polònia, quatre països en els que Rússia hi ha deixat marques mes enllà del que hi ha escrit en llibres d'història.

Porto una bona temporada sense deixar rastre de Cargol, i per fer-ho entenedor vull posar-ho en situacio. Despres de Reis -o Nadal rus- vaig estar voltant unes tres setmanes per Estonia; llavors vaig anar altre cop a Russia a rematar els meus dies de visat i ara faig via cap a casona tot passant per aquests paisos que queden de cami. Tot sigui dit, les visites a Letonia i Lituania son molt fugaces pero intento treure el maxim de suc als temes linguistics-politics-historics que al final son els que em criden l'atencio. Com es que vaig estudiar biologia?

Quan pensava en com descriure la meva arribada a Estonia -pais que he aprofundit mes-, sempre em venia al cap dir que havia “xocat amb Estonia”. La meva total desinformacio, ignorancia i influencies russes sobre aquests tres paisos que quedaven tant desconeguts per a mi, Estonia, Letonia i Lituania, em van fer pensar que eren paisos on encara s'hi vivia d'una manera tirant a sovietica: hospitalitat, serietat als carrers, cotxes antics, poques normes i les que hi ha no es compleixen gaire. Com una especie d'Ucraina. Pero ostres, que errat que anava. Arribo a Estonia per Narva, una ciutat que fa frontera amb Russia i que queda a l'altre banda del riu. Fa riure perque la frontera es pot travessar caminant pel pont que uneix Ivangorod, a Russia, amb Narva, a Estonia. I el que em va xocar mes va ser veure com d'Europa es Estonia. Carreteres ben asfaltades, monuments, oficines d'informacio turistica, senyals nous i ben posats, cotxes de marques europees i lluents. Els trineus per portar nens petits son substituits per cotxets 4x4. Per fer-ho mes entenedor, volia posar un exemple: a banda i banda del riu hi ha dos castells que vigilen la frontera. Un es rus, i l'altre, al canto europeu, va ser construit pels suecs. Un esta il.luminat dia i nit, amb visites guiades i bla bla bla. L'altre es simplement un gegant a les fosques on hi oneja la bandera de tres colors. Sabeu quin es quin, no? I el que em sorpren mes es que nomes un riu separi aquests dos mons tant diferents.

Be, aixi que de la vida sovietica nomes en puc veure les marques que en va deixar la URSS. A la part mes propera a Russia, la presencia d'edificis sovietics es important, pero les estatues de Lennin han desaparegut del mapa. Actualment, a Estonia hi viuen els fills o nets dels russos que hi van ser enviats durant l'epoca sovietica, durant l'”ocupacio” que anomenen els estonians. Tots aquests descendents son considerats russos, i el percentatge es força elevat. A Narva, el 93% son russos, mentre que a Tartu, al sud, no deuen arribar al 10%. A Tallin, la capital, fifti-fifti. Pero nomes la llengua estoniana es reconeguda com a oficial. Aixo, evidentment, es el conflicte politic i cultural del pais. En alguns llocs, com Narva, es una mica surrealista, ja que la majoria de la gent no enten l'estonia -llengua de la branca fino-hungaresa, xunga del cagar-: tothom parla en rus i tot esta etiquetat en estonia.

El que tambe fa gracia es que aquesta gent de Narva, per exemple, son considerats russos pels estonians, pero quan van a Russia els hi diuen que son estonians. Aixi que ells no saben com ni de qui sentir-se. Jo els hi dic que fer-se del Barça es el millor que poden fer.

Pero no tot es dolent quan neixes a Estonia i ets fill de pares russos: resulta que aquesta gent tenen un passaport que mola molt. Es una especie de passaport rus pero per gent que ha nascut a Europa, i per tant poden travessar la frontera sense vises ni histories. I a mes a mes caminant! Es a dir, que poden viatjar des de Finisterre a Vladivostok sense haver de visitar cap embaixada. El somni de tot viatger!

Les meves estades a Letonia i Lituania son tant curtes que nomes em deixen entendre que Letonia es el que la resta d'Europa anomena Latvia i que queda al mig d'aquests tres paisos, amb Riga com a capital, i que Lituania te Vilnius com a capital pero que ni tant sols visito. Crec que el problema cultural i linguistic ve a ser el mateix que a Estonia: un alt percentatge de persones de parla russa i la resta de percentatge de la poblacio que els hi te un cert recel de regust historic.

Tambe tenen preus similars a la resta d'Europa -com a Barcelona, per exemple- pero sous minims de 200-300 euros, i una mitjana de 600 euros al mes. No es un bon lloc per anar a treballar.

Ah, i per cert, Tallin i Riga son ciutats molt boniques i no gaire grans.

I ara estic explorant Polonia, pais conegut com al paradis de l'autoestop, degut als amables camioneros que travessen tot Europa intrepidament agafant gent que alça el dit a la carretera. M'allotjo a casa d'una gent que viu a les afores de Varsovia en una zona semblant a Pineda pero amb cases el doble de pijes i bosc inclos. A mes, son del Barça i per tant avui veurem el partit.

I res, jo que anant cap al sud em sento com viatjant en el temps, de l'hivern de cojones rus a aquesta mena de primavera que hi ha avui per aqui...



1 comentari:

  1. Hola Nil!

    Ja fa temps que vaig trobar-te en aquest bloc i com que em va agradar molt t'hi vaig seguint! És molt interessant el que comentes, i en referència a les llengües dels ex-països de la URSS només volia dir-te que treballo amb una letona que pràcticament no parla letó, només rus, doncs la seva "filosofia" lingüística és: el letó no serveix per res, el rus obra les portes a molts més llocs. Em va sorprendre molt i realment no ho acabo d'entendre, doncs el sentiment català que tenim aquí hi seria completament contrari, no?? En fi, el que has escrit m'ajuda una mica més a entendre-la!

    Vingali, bon retorn!

    Clara

    ResponElimina