Ara mateix volto per

Perm, als Urals de Russia. Mentre em canvien l'oli de la moto m'han deixat l'ordinador amb l'internet... I m'han dit escriu al blog, escriu!

30 d'Agost de 2011

divendres, 5 de novembre de 2010

Как дому.

Quinze dies enrere, a Helsinki vaig aconseguir agafar el minibus que anava a St. Petersburg i que no estava anunciat a la pantalla electronica de l'estacio. En un parquing proper a aquesta estacio, unes dones amb cartells en rus recollien a la gent del carrer que volia creuar la frontera i ens entaforaven al minibus. Sense tiquets, sense reservar seient, sense cartells electronics. Trobes el bus, t'hi entren, pagues al cap de dues hores d'haver comencat el viatge i baixes a St. Petersburg. A la russa, com m'agrada.

Caminant per la ciutat torno a sentir la olor dolca dels "blinis", aquesta mena de crepes russes que m'agraden tant. Retrobo el txai -te- a totes hores i les galetes dolces sempre a sobre la taula. I les llaunes d'сгущонка – llet condensada – per menjar a cullerades. Algunes fotos nocturnes als paisatges que han preparat a SPB i agafem el ja entrenyable tren cap a Vologda. Aquest cop van ser 15 hores, pero ja les supero com si res.

Torno a Shilikovo, a l'ecovillage Big Stone. Al poble ja no hi ha fulles als arbres que abans les tenien grogues. El riu, que a l'estiu ja era ben gros, encara ha crescut mes, i ja no es veuen les barques a la vora; ara estan guardades esperant que arribi altre cop el bo. Uns dies aqui amb la familia russa i fem els preparatius per a l'hivern. Es continua tallant llenya quan no hi ha altra feina. Arriba la primera nevada a Shilikovo, i aquest fred ens obliga a collir els ultims tubercles que quedaven a l'hort: pastanagues i remolatxes, que assequem a la pitxca – el forn- que encenem cada dos dies. Un cop assecades, les guardem en pots per anar-les consumint durant l'hivern. Coses d'aquests paisos tant freds, les gallines –i el gall- tambe s'han de guardar del fred, i a falta d'un cobert calento, les posem a dins de casa, en una llitera-gabia o hotel de 5 estrelles, com diu l'Ivan. Amb la nevada s'obren totes les portes de les tanques que hi ha per fora, no fos cas que neves mes de mig metre i llavors no es poguessin obrir durant tot l'hivern. I desem els bidons que a l'estiu recullen l'aigua, ja que amb el fred es farien malbe. L'aigua, doncs, es torna a gastar en compta-gotes: cada cop que vaig a buscar l'aigua al riu, acabo amb els dits blaus.
Ah, si, i per carretejar coses amunt i avall, he substituit el meu amic carreto per un trineu de plastic. Ara es mes divertit. Tambe em vaig comprar uns mitjons de llana a la oficina de correus del poble del costat, on hi ha una dona amb les dents daurades que a l'estiu em va dir que semblava un terrorista i que ara em demanava si ja he tornat de Mongolia. Diria que no llegeix el bloc. I m'han regalat un bon jersei de llana i un gorro. Diria que aixo nomes em serveix per comencar.

Algunes circumstancies m'han portat a quedar-me sol a Shilikovo per uns deu dies, cuidant de la casa i convivint amb les gallines, el gall i el gat. Tota la familia –humana- ha hagut de marxar, i jo em quedo fent de masover. Per a mi, es com un examen final de tot el que he après fins ara. He d'anar escalfant la casa amb la pitxca, i aixo no es cosa facil. S'ha de seguir una metodologia bastant exacta pel que fa a l'obertura d'entrades d'aire, col.locacio de la llenya, estris a utilitzar, … i com que aprofito per cuinar-hi, el proces es fa mes complex. Pero m'agrada, i he après a fer-me el meu propi pa.

Aqui al poble, entre setmana nomes hi viu un vei, en Sasha. Esta malalt del cor i fuma com un carreter. I es un autentic crac fent xapusses al seu 4x4, i jo em faig creus de fins a quin punt un trasto d'aquests pot arribar a ser apedacat i farcit de cables i xatarra. Em va semblar veure que el parabrises funcionava amb un motoret de rentadora.

Al cap de setmana van arribar altres veins. Al veure'm altre cop aqui, van tornar a insistir a convidar-me a casa seva a prendre algo, tal i com havien fet a l'estiu. A l'estiu els hi havia acabat donant llargues, pero ara tot estant sol, no tenia excusa ni res a perdre. Be, doncs l'experiencia es la tipica que sembla que hauria de ser a Russia. Aprenc beure vodka casola fabricat amb alcohol de farmacia de 95 graus, acompanyat amb cervesa i mengem pollastre i peix sec salat. Per acabar la vetllada, sorprenentment prenem te amb mel –que no es barreja al te!-, ja que aixo es molt sa. Em pregunten moltes coses d'Espanya i de Catalunya, i se m'enfaden quan els dic que bevem cervesa quan anem a algun bar. Diuen que a Espanya nomes hauriem de beure vi, igual que a Italia. Estan molt encuirosits per la temperatura que fa ara a casa meva, i jo m'ho invento una mica perque la veritat es que no ho se molt be.

I durant la setmana segueixo religiosament la meva terapia de tallar llenya, menjo moltes llegums que em fan tirar pets mentre escric aixo, recullo els ous que em fan les gallines dins de casa, dormo amb el gat i em desperto amb el gall.

I anar esperant el fred…

Les fotos de Big Stone de tardor.

6 comentaris:

  1. Que bé, Nil... Continua gaudint d'aquesta manera tan intensa el viatge de la teva vida! Per cert, fa un parell de setmanes van venir a les Coves del Toll un grup de l'Escola Bages i algunes mestres em van donar records per tu (no em facis dir els noms de les mestres perquè en això sóc un desastre...) Passa-t'ho molt bé i penja fotos, que tenim ganes de veure Big Stone a l'hivern!

    Fins aviat!

    ResponElimina
  2. http://www.youtube.com/watch?v=OAmBKtFUbAU

    ResponElimina
  3. Bona nit Nil.
    Ara mateix, aquí estem a 3º, per tant encara no podem fer patinatge per sobre del Llobregat ni el Cardener perquè encara no s'han glaçat.
    Les gallines i els gats encara poden picotejar pel carrer, de manera que el sofà és tot per nosaltres.
    La llenya ja la tenim tota estellada i ens arriba a casa en forma de cable de coure que s'escalfa pr un d'aquells misteris de la mare naturalesa. Igual que el foc.
    En fi, Nil, m'agradaria saber si aquests deu dies de solitud pre-hivernal amb les gallines i el gat, se't fan agradables i lleugers o són llargs de passar.
    Una abraçada molt forta

    josep emili

    ResponElimina
  4. nil ja t'estàs passant,no?¿ torna cap a casa que et volem veureee!!!! un petó gegant d'una i segueix disfrutant ninu!

    ResponElimina
  5. Hola Nil, després de llegir el darrer relat del nostre "enviat especial" a terres russes, ja tenim ganes de veure fotos, fotos de Big Stone a l'hivern, però també fotos teves amb el jersei nou, el gorro i els mijons.
    Una abraçada des de la "càlida" Catalunya,
    Montse Puig

    ResponElimina
  6. Hola nil !
    soc la mercè faig de secrataria de la iaia , aqui tambè hi ha la Marta , que ha vingut d' estudiar de BCN .

    Estavem llegint els teus escrits i les teves anecdotes !
    i la iaia ja està amb el crit el cel , però està molt contenta que tot et vagi taanbè i que disfrutis moltissim d' aquesta gran experiencia !

    diu la iaia amb majusculas qe et COMPRIS ROBA D' HIVERN .
    aqui fa una temperatua molt agrdaable per vist qe som a Novembre , peroò ara fara més fred !

    la marta diu qe et donem un petò de part seu i de la jana !

    diu la iaia havera quan t'en cansaras que et vol veure el pel ,sort en te de veure el miqui esperver per la tele .diu qe ets igual que ell !

    la iaia i l 'avi van fent com smpre ana fent dinars , cuidan els fills , els nets ....!


    diu per si per Nadal ens faras una visita ???
    la iaia et fara una visita i aixi amb el fred ,es conservara millor !

    un patunaro fortissim i una abraçada ! de part de tots i de totes !

    ResponElimina