Ara mateix volto per

Perm, als Urals de Russia. Mentre em canvien l'oli de la moto m'han deixat l'ordinador amb l'internet... I m'han dit escriu al blog, escriu!

30 d'Agost de 2011

dijous, 8 de juliol de 2010

Benvinguts a Russia!

On son Murmansk i Grishino?

Les primeres fotos de Russia.

Ja estic a Russia. Si, ja estic a Russia. Hi ha moments, a qualsevol lloc, que em poso a riure mentre penso 'estas al puto mig de Russia...'.
Aixo no es com Europa. Per primer cop des de que estic viajant em sento realment lluny de casa, on en comptes de dir que soc Catala, pregunto si saben on es Espanya. I no es perque m'hagi endinsat molt en aquest pais, sino perque canvia de la nit al dia nomes creuar la frontera. 250 km es el que separen Kirkenes (Noruega) de Murmansk (мурманск), a Russia. Un altre mon. Dues realitats diferents.
Tot acostant-me a la frontera russa, estant a Noruega, la gent ja em va anat malparlant de Russia. 'A la frontera hi ha tots els guardies amb metralletes i registren les motxilles una a una; quan arribes a Murmansk, les noies se't tiren a sobre i et porten a casa on t'esperen quatre tios que et roben i et peguen; Murmansk es la ciutat amb mes mafia de Russia; no hi ha vegetacio quan creues la frontera, tot es mort pel fum de les fabriques'... aquestes son algunes de les coses que em van dir la gent de Noruega. Aixi que jo anava ben 'jinyat' per tot, pel visat de negocis -i la meva pinta- i per la ciutat que m'esperava. I per creuar la frontera.
Pero no feu cas de les males llengues! Vaig creuar la frontera -no podeu imaginar la meva excitacio dins del minibus que ens transportava- on no hi vaig veure metralletes i hi havia la mateixa vegetacio que a Noruega. D'esperar. I si, es cert que hi ha bastants llocs que hi pareixen fabriques tant grans com Manresa mateix, amb mitja dotzena de xemeneis gegants que treuen fums grisos absoluts i tot te un color rovellat, gris i vell. Tetric. Postapocaliptic, descriu aixi la Lonely Planet. Monstruos. Al costat de la monstruosa fabrica hi ha dues coses: la ciutat, a uns dos km de distancia i feta a base de blocs de formigo de nou plantes. Tots. Tots iguals de grisos, i iguals. La facultat de Ciencies de l'UAB es una obra d'art al seu costat. I a l'altre canto de la fabrica, cap on bufa el vent, hi ha la mort. Uns 5 km de turons morts. Com si hi acabes de passar un foc del Bages. Tot rostit, negre, sense cap planta i enboirat pel fum monstruos de la fabrica. Es realment espantos, si.
Aixi es Murmansk, tambe. La unica metropoli que hi ha per sobre el cercle polar artic, on hi viuen unes 300.000 persones (en blocs de nou plantes) i que te una flota de vaixells trencagels nuclars. I submarins. I un port que fa por. I tot es rovellat, com si haguessin parit la ciutat fa 65 anys i no haguessin tocat res mes. Pero s'ha de dir que els russos son molt ben parits. I les russes molt boniques, pero molt timides. Deixeu-vos estar de pel.licules del James Bond. I de tot el que es diu de Russia. La gent d'aquest pais es oberta, maca i viva. Crec que son els que mes s'assemblen a nosaltres. Fan festes, riuen, es toquen, s'abracen. En tot Noruega vaig beure cervesa comptats cops. El primer que vaig tastar a Russia va ser un gotet de vodka. Perdoneu el topic, pero va ser aixi. I sense buscar-ho. Es el que passa quan arriba un mediterrani en una caseta a les afores de Murmansk on hi estan celebrant l'aniversari d'un d'ells. Et converteixes en l''heroi' de la festa, i la gent et crida: Nil, водка!! I t'omplen el got de vodka i vinga a brindar, i que si, que beu. Em vaig passar a la cervesa rapid, que era el primer dia i encara portava el cangueli a sobre.
I amb el rus...! Tot just comenco a llegir algunes paraules; es com un jugar a desxifrar missatges, com un joc de simbols del Cau... ai, que n'hem apres de coses alli! A vegades estic felic quan em planto davant d'una senyal que hi diu стоп -que evidentment en catala hi diu 'CTOM'- i comenco a investigar: с=s, т=t, о=o i п=p... STOP! I llavors estic molt felic. I vaig provant de llegir coses i de tant en tant n'entenc alguna.
I parlar... ja no es tant divertit. Costa trobar gent que parli angles, i de moment soc el millor parlador d'angles que he conegut a Russia (he millorat molt, de veritat!). Per sobreviure vaig amb el meu llibret de 'Ruso para viajeros' a la butxaca i l'atlas de la ссср que em va regalar el Jonny de Murmansk. De l'any 1986! Una reliquia, pero util per fer autoestop. De moment aixo funciona tu. Els russos son macos i l'autoestop funciona. De Murmansk a Grishino, l'ecopoblet on estic ara, amb autoestop. 1300 km, 48h. Vaig superant records (propis), i estic agafant molta confianca a viatjar aixi, es mes rapid i mes bonic. I molt comu a Russia! Fins i tot hi ha un club d'autoestop a St. Petersburg! Es veu que hi fan competicions i coses aixi, deu ser gracios. De fet, he trobat companya d'autoestop fins als Urals, per quan marxi de Grishino. Ella estava al club aquest, no se si havia guanyat cap copa, pero sempre es millor viatjar acompanyat -sobretot si parla rus!-.
I ara mateix us escric des de Гришино-Grishino, aquest ecovillage del que us he parlat. Aixo es un mon de flor i violes. Res de blocs de formigo, aqui les casetes son de fusta i tot es molt verd i bonic. Aquest poblet deu tenir unes 20 cases i s'hi arriba per cami de carro. Pel mig del poble hi passa un riu, que hem de travessar amb barqueta per arribar a casa. Hi viuen en Vasu i la Monica amb la seva filla, des de fa 15 o 20 anys. Han creat l'ecoaldea i per aqui hi passa molta gent a fer seminaris, meditacions, vacances o a crear totems o escultures de fusta. Deuen ser bastant coneguts, perque ahir va venir la televisio russa a filmar -si, si, sortire a la tv de Russia!-, i es veu que venen dos o tres cops l'any. I jo per aqui hi faig de voluntari, em sembla. Perque de moment m'estic adaptant, al lloc, a la gent i a la llengua. I a vegades no se on paro. Pero estic molt be. A vegades ja m'agrada estar absent, com si no existis, i a vegades intento imaginar i entendre el que parlen entre ells. I sabeu que funciona? El que es pot entendre amb el llenguatge no verbal! I cada dia intento aprendre tres o quatre paraules noves, que em pemeten saber per on van les converses. I com que amb l'angles nanai, n'he d'aprendre per коллонс. Per sort son gent molt maca, i quan veuen que ets de fora et volen cuidar molt.
Aqui m'hi vull passar unes dues setmanes. Ja veurem que passa al final, si marxo abans o despres, pero aqui no hi ha gaire internet, em sembla. Avui n'he pogut tenir, pero no compto pas escriure molt aquests dies. Be, mes que res per si hi ha algun seguidor molt fidel al blog (je), que no n'esperi molt. Ah, i posats a excusar-me, tinc problemes per pujar les fotos -molt, molt lent-, aixi que fa dies que les vaig acomulant a la camera. No patiu que em vaig comprar una bona targeta.
Res mes, nomes us volia fer sentir una bona sensacio de Russia, aquest pais tant poc estimat per la gent de fora, tant temut, pero tant bonic i viu per dins... no en feu cas de les pel.lis del James Bond!
Benvinguts a Russia!

Nil-Нил

8 comentaris:

  1. m'agrada llegir les aventures, és com si ens ho etiguessis explicant, ja t'hi veig tot emocionat!

    Nil, tinc un mail pendent, pleeee de cotis!
    disfruta!

    petonetsss desde la calor!

    ResponElimina
  2. Carai blocs de 9 plantes? Les has contat bé? Deu ser que van tenir un moment d'inspiració artística, perquè a Armènia els blocs són de 10 plantes jajaja. Ai! que la Yelena se m'enfadara... :P Molt bon retrat Nil, i certament l'emprempta del comunisme durarà molt de temps, però com dius, la gent sempre és millor del que sembla. La Yelena sempre es riu de les pelis americanes que veiem al nostre país i de l'estereotip del "malo" del James Bond.

    ResponElimina
  3. nil,
    xaval, ens fas delir molt amb tot el que estàs descobrint (bé. almenys pels nostres ulls)
    conserva la inspiració i les ganes d'escriure, que hi ha molt gent esperant aquestes impressions.

    ResponElimina
  4. Hola Nil! Això de llegir les teves aventures per Rússia és al·lucinant! Qui ens havia de dir que acabaries parlant rus! Continua amb aquest bon ànim i segueix amb el teu camí!

    ResponElimina
  5. Melao!!!!
    vaya viajecito eh!!!joe nos tienes a todxs espectantes.Que pensabas que no estaba yo leyendo tus aventurillas.Si te digo la verdad dan ganas de coger la mochila y pirarse por ahí cuando lees las cosas que estas viviendo.Solo quería darte mucho ánimo,guapo!!!(y no te digo más cosas porque lo va leer todo el mundo je)y mucha fuerza, para que sigas poquito a poquito dejando tu baba por el mundo,caracolillo.
    Un petò molt gran!!!
    mARTA

    ResponElimina
  6. nil!
    la montserrat em va donar la teva adreça... ja aniré entrant a espiar-te a veure què fas!
    quina enveja! on ens trobem?

    ResponElimina
  7. Niloooooot!!!
    Que FOTS tant lluny??? OstiE,he començat unE conversE amb unE NOE que feiE MILLONS d'anys que ne veiE i... mirE.... amb la boQUE obertE que m'he quedat....a RussiEEEEEEEEEEEE!!... fa 5 mesets hi erE jo!! i arE hi ha LO nil??? i es que... LO món és molt petit!!
    Difruta-ho PAIO!
    (espero disfrutar de la teUa rutE en els moments de descans del MIR)
    un BESITO de la NOA de poPle que arE viu a BarnE!
    Rosa Mari (per si no ho havies deduit, jaja)

    ResponElimina
  8. nilot, quan llegia això de la senyal d'STOP, he pensat en aquell joc de ciutat q vam fer en una sortida ¿a artés? que s'acabava desxifrant una paraula i tu vas dir: Ah, està bé!!! I et van dir: ESTA BÉ NO!! ESTACIÓ!!!!!!!!!! jajajaja, ten recordes? Segur q no, però tan li fa!)

    Per cert, vas llegir els deures que et vaig encomanar???? Dios le dá, God'd give...jujuju!

    Petonets i riu amunt!!!!!!

    ResponElimina