Ara mateix volto per

Perm, als Urals de Russia. Mentre em canvien l'oli de la moto m'han deixat l'ordinador amb l'internet... I m'han dit escriu al blog, escriu!

30 d'Agost de 2011

dimecres, 1 de desembre de 2010

Primeres impressions d'Ucraina.

Ucraïna et dona la benvinguda oferint-te creuar la frontera sense necessitat de paperassa: amb el passaport n'hi ha prou pels ciutadans d'estats europeus. Aquest es bon motiu per dirigir-se a aquest pais. Al llarg del viatge, tambe he conegut alguns ucrainesos voltant pel mon, que m'han transmes molt bones sensacions i que sempre m'han ofert casa seva en el cas de que algun dia passes per alla aprop. Un altre motiu. Ucraina tambe es un lloc molt “estimat” pels russos, sobretot per anar a estiuejar al Mar Negre o a la peninsula de Krimea. Aixi que me n'havien parlat molt i molt be. Un motiu mes per agafar ganes d'anar a aquest pais una mica desconegut en el context europeu i que jo no tenia ni idea de quina cara feia, i ganes de veure aquest altre mar, que pel que he entes ve a ser semblant al Mediterrani, i on les temperatures s'assemblen molt a casa nostra. I doncs aqui estic, a mig cami entre Odessa i Krimea, mig estirat a dins la tenda d'una plaça amb el nou ordinador que fa joc amb la mida de la tenda, i amb les primeres sensacions d'Ucraina a la butxaca.

Arribo a Kiev, la capital del pais, amb una poblacio oficial de 3 milions de persones i una de real de 6 milions. Ja no fa tant fred com a Moscu i he de guardar el forro a la motxilla, cosa que m'emprenya perque em pesa mes. Les primeres impressions em recorden a una Russia modernitzada: cotxes mes moderns, gent vestida a l'estil europeu que domina l'angles mes que a casa nostra. Per altra banda, l'empremta de l'epoca sovietica es a tot arreu: els tipics blocs d'edificis rectangulars, monuments de Lenin i estrelles socialistes de mides siberianes, i els tipics “quioscos” que venen de tot a les voreres de la ciutat. Em sorprenen petits detalls, com que els cotxes piten amb molta facilitat, cosa que rarament passa a Russia, i al carrer veig paradetes que venen embotit de porc com el de casa: bulls negres, botifarres i cansalada crua. Feia molt temps que no veia aixo.

La meva percepcio de la modernitat d'Ucraina s'acaba de recol.locar quan em trobo amb la parella que m'ha d'allotjar. En Liosha i la Sasha, un parell de “rastafarais” que estan molt posats en el mon dels iogues, rastes, festes psicodeliques i “m'encanta la India”. La Sasha tambe es una cuinera genial i quan arribo em prepara el “kvorsh”, el plat nacional uncraines. Alguns vespres amb amics seus, i tot comentant la jugada surt el tema de “la Julia es lesbiana”. Ah, be; aqui no es tabu ni has d'estar completament malalt per ser homosexual.

I llavors reconsidero i em dic a mi mateix que estava totalment equivocat en pensar que Ucraina era com Russia. Res a pelar.

Tot i aixi, pel que em venen a fer entendre els meus conductors de cami al sud i els amics de Kiev, Ucraina i Russia tenen una relacio d'amor-odi. Per una banda, em sorpren que la majoria de gent parla rus, i no ucrainia entre ells. A la familia que m'allotja, tant sols el germa d'en Liosha parla ucrainia amb la seva novia, doncs ella es de L'viv, a l'oest, i alla la majoria de gent parla en la llengua del pais. Pero pel que sembla, a Kiev no. I la resta de la familia parla en rus. I a mi em va com a anell al dit, doncs continuo practicant...

Una parella que em va agafar fent dit, em va començar a explicar que Ucraina es encara molt dependent, tant economica com politicament de Moscu, cosa que va fer que l'home, que era molt nacionalista, acabes enfurismant-se amb ell mateix tot parlant del tema. I la professora d'angles de l'Alex, el noi que m'ha allotjat a Mikolaiv, em va posar al dia de les barbaritats que es van fer a l'epoca sovietica a Ucraina, doncs es veu que va ser una regio especialment castigada. Krimea tambe ha sigut escenari de guerres entre russos i ucrainians, doncs es una regio estrategica -i molt bonica-. Encara ara, alguns russos la consideren com a part del seu pais.

I pel que sembla, Ucraina tambe ha sigut castigada per altres bandes, per Polonia, pels alemanys... i em comentaven que es una nacio que sempre ha estat lluitant per tenir la seva independencia, el seu propi pais, i ara que la te, ha de lluitar per tornar a ser una nacio, i no una part de Russia que s'ha desenganxat pero que segueix el seu rastre amb el cap cot.

I que com a norma bastant general, els ucrainians acostumen a tenir tirria en mes o menys mesura als russos, i tenen les seves paraules com nosaltres tenim pels “gavatxus”. I aixi, el noi que avui m'ha portat fins a Kherson i que m'ha fet una rapida visita turistica a la ciutat des de dins del cotxe, ha grunyit quan hem passat per davant de l'estatua de Lenin.

En fi, que com sempre, vaig trencant-me les idees previes que tenia del pais abans de conèixer-l amb nomes amb aquestes primeres impressions... i procurar no parlar massa dels russos.

On es Kiev, Mikolaiv, Kherson i Krim?

Fotos d'Ukraina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada