Ara mateix volto per

Perm, als Urals de Russia. Mentre em canvien l'oli de la moto m'han deixat l'ordinador amb l'internet... I m'han dit escriu al blog, escriu!

30 d'Agost de 2011

dijous, 29 d’abril del 2010

Etapa Zero: Els Caus



L'1 de Juny, marxo de viatge. Després d'una temporada per les masies de Salo i Matamargó, ha arribat aquell cuquet que et diu que marxis de viatge, que ara en tinc ganes i forces, sembla que és el moment. M'aparto d'un lloc que ha arrelat en mi, una casa. Els Caus. Envoltada de camps d'ordi i pols, m'encanta aquesta zona on les converses de sobretaula que parlen de múrgoles, esparvers o gelades passen per damunt de qualsevol estatut o volcà islandès. Tot i així, ara me'n vaig.

Aquest lloc és bonic i tranquil. Pertany a un paisatge que tira cap al secà. S'hi combinen els boscos de pi i roure amb els camps d'ordi i blat que donen al lloc una marcada estacionalitat. Tardor marró; hivern verd de sembrat; primavera verda viva; estiu groc.

La vida també és estacional als Caus. A l'hivern hi fot bastant fred, gela sovint, neva algun cop i plou gairebé sempre. A fora hi ha fang per tot arreu, i de rebot la casa també se n'omple. A quarts de sis, ja és fosc, i ja et pots tancar a casa. És el moment de viure davant de la llar de foc, de llegir, de fer feinetes de dins de casa, de veure pel.lícules, podar algun arbre o plantar algun all... La primavera és explotant, canviant a velocitats brutals. Plou de tant en tant, i comença a fer bo. Tot explota: els arbres, l'hort, les herbes, els ocells, la llum del dia. Arriben les orenetes, i aviat les mosques. Ja podem començar a menjar a fora, i si no vigiles, de tant bé que s'hi està et pots cremar. Diuen que el Sol d'Abril i Maig és molt dolent. Serà perquè és tant agradable? I l'estiu és tòrrid. No sé si existeix aquesta paraula, però em recorda a alguna cosa entre torrat i àrid. I és així. Una calor assecant durant el dia, pròpia de grans migdiades dins de casa. El fang de l'hivern es converteix en pols. Pols per tot arreu.
Viure amb els ritmes de la terra és molt bonic. A mi m'agrada que les coses senzilles com les pluges, les nevades i la primavera agafin importància dins del ritme de la meva vida. Potser és el que més em fascina d'aquest lloc. I és que no només és a mi, sinó a tota la gent de les terres de Salo i de Matamargó.

A prop de casa, hi tenim la font dels Caus. I la riera. Són racons senzills però molt bonics. Podríem dir que no tenen res d'especial, simplement són tranquils. I la gent, m'agrada la gent.

Moltes vegades, durant aquest mesos que he estat preparant el viatge, m'he adonat que no marxo per trobar alguna cosa millor. De tant en tant em passa pel cap que m'agradaria trobar algun lloc com els Caus, i penso que m'agradaria quedar-m'hi a viure un temps. Llavors és quan ric de mi mateix, perquè ja l'he trobat aquest lloc. Suposo que marxo de viatge simplement perquè tinc ganes de veure coses noves, i ara em sento lliure per fer-ho. No estic gens malament on sóc, però sempre podré tornar.
De fet, no tinc masses coses clares d'aquest viatge, i tot i que porto temps preparant-lo i donant-hi voltes, no sé pas què en sortirà. Segurament, és aquesta una de les definicions del meu viatge.

10 comentaris:

  1. hola nanu aixo es una proba....
    uno, dos, ....

    ResponElimina
  2. be, Nil,
    esperem amb candeletes veure com el cami i les fotos del cargol van desfilant per aquestes pagines !!!
    quina enveja.

    una abraçada

    ResponElimina
  3. Nil! Qui et pogués acompanyar...!
    Tu seràs els nostres ulls al món. I a través del teu bloc t'acompanyarem en el viatge i també descobrirem amb tu nous horitzons i noves vivències. El millor de tot viatge és que desconeixes el què et trobaràs..., aquells indrets, aquells paisatges, aquelles persones, aquells pobles,...com seran?
    Per això cal anar-hi amb l'esperit aventurer i amb la ment oberta, com marxes tu.
    Cuidat molt! ...i explican's-ho!

    ResponElimina
  4. Bona nit Nil,
    Des de casa em fa il.lusió poder-te dir aprofita tot el que et deparin aquests dies d'aventura, de descoberta i fes-nos veure a travers dels teus ulls tot alló que et sorprengui.

    Un petó molt fort. Calala

    ResponElimina
  5. Nilot, guapuuu!! Gran viatge...! i gran enveja.
    Disfruta'l i explica'ns!!
    Abraçada forta i petons salats!!

    Berta

    ResponElimina
  6. Quin goig Nil poder compartir els teus relats, les teves reflexions... el teu viatge.
    Seguirem pas a pas la baba del Cargol treu Manya, gaudirem de tot allò que ens expliquis i et sentirem un xic més a prop.
    Un petonàs,
    Montse

    ResponElimina
  7. hola Nil! Estem aquí a l'ordinador mirant les teves fotos, estem esperant el dinar i la Marta ens ha deixat el seu ordinador mentres peixem a la Jana.
    ens fas venir ganes de estar aqui el mar ( sense onades ) i aquest paisatge tant bonic !
    estem molt emocionats i contents perque veiem que estas molt be .
    avui tambè fa un dia núvol com deu fer aqui a noruega .

    aqui estem tots: la pili , la iaia , la mercè i la laia .

    i molt petons.
    US DEIXO anem a menjar una fideua , qe deveu sentir l ' olor desde aqui !

    fins a la próximA!!
    molts records i molts petons per la montserrat !

    esperem que tot marxi molt be !

    ResponElimina
  8. Hola Nil, Avui he estat a Roquerols i he preguntat per tu i la Elena me ha dit la adreça per poderte seguir i aqui estic, desitjo que estiguis be, disfrut´l, que tingues
    salut i sort.
    Una abraçcada

    Conxita

    ResponElimina