Kalymnos és una illa governada per les cabres. Kalymnos, com moltes illes, tenen allò tant especial que només tenen les illes, aquella manera de fer illenca, tranquila, que quan ens hi presentem els continentals ens sobta d'entrada.
Abans d'empendre el viatge cap a la dreta, he agafat unes vacances amb la família per agafar forces per aquest repte. Hem anat a aquesta illa que pertany a Grècia, molt coneguda pel món escalador. Pel que he sentit dir, té vora 12.000 habitants, i la majoria es concentren a la capital, Pothia. L'illa és molt muntanyosa, i té una carretera que la recorre per una vora. Fa poc n'han esfaltat dues més que connecten amb altres valls, però la vida d'aquesta illa es mou bàsicament al llarg d'aquesta carretera que passa per la banda oest de l'illa. Amunt i avall. Aquesta és, per a mi, una d'aquelles coses que tenen les illes que tant m'encurioseixen.
A kalymnos, el que més hi trobes són cabres, escaladors i motos. L'illa està plegada de cabres per tot arreu. Gairebé no té arbres, i els que hi ha o bé són immensos i les cabres no arriben a menjar les fulles del capdemunt o bé estan protegits per malles perquè aquestes no se'ls mengin. Tota l'illa està plegada de valla. Malles metàliques, ferros, fustes... tot val perquè les cabres no es colin a la finca d'algú. I tot el que es viu i és verd, ha d'estar protegit. És un fet ben curiós que costa d'entendre pels que vivim en llocs grans on no hi ha plagues de cabres.
I també hi ha molts escaladors i escaladores, que es mouen amunt i avall amb les motoretes que et lloguen aquí a l'illa. Hi pots trobar tot el friquisme de l'escalada. És un lloc per veure de tot. Gent gran escalant 6c, dones grans muntant 7a, ulleres periscòpiques per no aixecar el cap quan assegures, bastons màgics per xapar des del seguro de baix... són coses bastant comunes a kalymnos.
Doncs com tots els racons del món, aquí hi ha aquelles coses que són curioses i em fa gràcia veure.
Nil, només quatre ratlles per saludar-te a tu i a aquest bloc que promet molt. M'agradarà de seguir-lo encara que, en aquests temes, no sóc sistemàtic. Però envejo el viatge i el què l'acompanya. Que et vagi molt bé, doncs, que aprenguis molt, que et passi de tot. I sobretot, que al final tornis: només als mateixos caus notaràs com has crescut, com t'has fet savi, com val la pena viure.
ResponEliminaRamon F
Nil, endavant amb l'aventura. Des d'aquí, anirem seguint el teu rastre, babejant... Gaudeix de tot el què el viatje t'ofereixi i recorda: has de pregar que el camí sigui llarg!
ResponElimina