Ara mateix volto per

Perm, als Urals de Russia. Mentre em canvien l'oli de la moto m'han deixat l'ordinador amb l'internet... I m'han dit escriu al blog, escriu!

30 d'Agost de 2011

dijous, 3 de juny de 2010

Utrecht


La Queralt està molt bé a Utrecht, no patiu. La Queralt viu en una ciutat tranquil.la i molt, molt bonica. I a més hi fa el que li agrada, música. Està envoltada de gent com ella que també viu de, amb i per la música. Què més es pot demanar? Una mica més de sol, potser, en un país com Holanda; tot i que des de que vaig arribar, ha fet un sol espeterrant. Així que jo, de moment, no demano res més.
Utrecht m'està sorprenent molt. És una ciutat molt cuidada, bonica és la paraula. El casc antic de la ciutat és d'aquests típics holandesos que es veuen a les postals: canals d'aigua pel mig dels carrers tots peatonals, amb les seves cases de no més de dos pisos al voltant, també totes maques. De tant en tant t'hi trobes alguna esglesiota d'aquestes que a mi m'agraden tant, però que tot sigui dit, hi queden molt bé allà al mig. I a més, aquesta és la zona més viva de la ciutat, plena de comerços, bars, terrasses... i fa que la teva vida l'hagis de fer en aquest paisatge tant pintoresc.
I tothom es mou tranquil.lament i en bicicleta. Perdoneu la obvietat de la percepció, però m'ha sorprès molt la importància que tenen les bicicletes en aquest lloc. Tota la ciutat es mou al voltant de les biciletes, tothom va en bicicleta, sense bicicleta no ets res. No patiu, que ja en tinc una.
Bé, aquesta sopresa que m'he endut a l'arribar aquí també té a veure amb que jo no me'n recordava que aquí s'anava en bicicleta, per tant la sorpresa va ser doble. Tot i així, trobo acollonant que hi hagi pàrquings de bicis enoooormes per tot arreu, em sorprèn que al matí es formin embussos de bicicletes pels carrils bicis i em fa molta gràcia que quan la Queralt i els seus amics acaben de sopar en algun lloc, cadascú agafa el seu cavall per anar al pub del costat i marxem tots cavalcant pels carrers de llambordes d'Utrecht. La bici i el seu amo, junts a tot arreu.

Aquí tot és molt verd. Fora de les ciutats està ple de camps de vaques i de cabres, que viuen a l'aire lliure. És bonic perque no s'hi veuren granges, tot i que un home que em va agafar amb el cotxe em va comentar que a aquest tipus de ramaderia a l'aire lliure li costa competir amb la ramaderia intensiva de països com Rumania i la República Txeca. Espero que no tanquin les vaques en granges, més que res que s'arruïnarien comprant màquines tallagespes.
Els camps d'ordi i de blat aquí s'han convertit en camps immensos de planter de flors i verdures, tot ben alineat al costat de l'autopista.

I bé, només dir-vos que ja estic de viatge, tant temps fent-me el pesat en que marxo... doncs ja hi sóc. La Queralt m'ha acollit molt bé a casa seva; tinc habitació pròpia i matalàs de matrimoni. No sé si tornaré a dormir tant bé. Arribar aquí va fer riure, doncs l'avió que havia d'aterrar a Eindhoven va acabar aterrant a Weeze (Alemanya), perquè es veu que a Holanda hi havia molta boira -tot i que a Alemanya també. Un cop allà Ryanair ens va deixar a tots a l'aeroport alemany esperant un suposat bus que ens havia de dur a Eindhoven. Com podeu suposar, l'aeroport estava col.lapsat -era molt petit i hi anaven tots els avions d'Eindhoven- i no va arribar cap bus, com a mínim abans que jo decidís marxar fent autostop. I res, en un matí m'havia plantat a Utrecht, havia fet una birra en un bar de camionerus i em va portar un home que anava cada any a l'Illa Roja de Pals. Jo crec que tot ha començat prou bé.

6 comentaris:

  1. Vaja, primers dies i, encara que no hagis sortit d'europa, ja comencen les aventures! El món és un mocador: l'alemany que et porta es banyava a la mateixa platja que nosaltres! Que bo! Continua així!!!

    ResponElimina
  2. Nil,
    això de que no sabies o recordaves que a Holanda els van les bicis és el colmo del despiste !!!...
    i de formatge (de vaca, naturalment !)n'has provat ???.

    les fotos dels parkings de bicis i els terrats amb gent torrant-se, molt divertides.

    ResponElimina
  3. Què dius ara?¿ que a Holanda hi ha bicis?! Com hi ha món! El què s'aprèn en aquests viatges a llocs exòtics!... Nil, estàs fet tot un artista, entre les teves fantàstiques descripcions i les teves fotos. Saps veure aquells detalls que molta gent passa de llarg sense fixar-s'hi. Aquest és el primer pas (i el més difícil) per ser un bon fotògraf!

    ResponElimina
  4. Per cert, si vols veure un pàrquing enooorme de bicis, ves a l'estació central de tren d'Amsterdam... i ves amb compte amb les bicis que quan fan ring ring si no t'apartes se t'emporten per davant.

    http://picasaweb.google.es/aleix.puig/200607Holanda?authkey=Gv1sRgCMzrmv7Oy7yyEQ#5324607781830366178

    http://picasaweb.google.es/aleix.puig/200607Holanda?authkey=Gv1sRgCMzrmv7Oy7yyEQ#5324607735341187858

    ResponElimina
  5. Nil aquesta tarda he anat al Puig a veure les obres del clavegueram. Ja estaven obrint la rasa des de l'hort de l'Ot cap a cal Gepet, i he vist una moto aparcadeta vora la baixada de Cal Fredi. (i els altres).
    M'ha fet una impressió extranya. Com un gos que espera el seu amo que torni. Pobre moto. No sap el temps d'espera que encara li falta.

    Una abraçada de la moto, el Pàrvat, que està molt apunt de fer cinquanta dos tacus i del je.

    ResponElimina
  6. Nil, aquestes fotos de les bicis d'Utrecht m'han recordat Bèlgica.... Una de les coses que més em cridaven l'atenció en aquest país és que, quan agafes el tren a la zona francòfona et parlen en francès per l'altaveu i les cases i els poblets tenen un aire afrancesat i, de cop, passes a la zona flamenca i comences a veure pàrquings de bicis, bicis per tot arreu, i les indicacions dels altaveus comencen a ser totes en holandès... En fi, com si haguessis arribat a Holanda. Res, que m'hi has fet pensar.

    Una abraçada mig envejosa (o del tot...). MUAKS!!!

    Anna

    ResponElimina