Utrecht

On és Utrecht?

Les fotos d'Utrecht.

La Queralt està molt bé a Utrecht, no patiu. La Queralt viu en una ciutat tranquil.la i molt, molt bonica. I a més hi fa el que li agrada, música. Està envoltada de gent com ella que també viu de, amb i per la música. Què més es pot demanar? Una mica més de sol, potser, en un país com Holanda; tot i que des de que vaig arribar, ha fet un sol espeterrant. Així que jo, de moment, no demano res més.
Utrecht m'està sorprenent molt. És una ciutat molt cuidada, bonica és la paraula. El casc antic de la ciutat és d'aquests típics holandesos que es veuen a les postals: canals d'aigua pel mig dels carrers tots peatonals, amb les seves cases de no més de dos pisos al voltant, també totes maques. De tant en tant t'hi trobes alguna esglesiota d'aquestes que a mi m'agraden tant, però que tot sigui dit, hi queden molt bé allà al mig. I a més, aquesta és la zona més viva de la ciutat, plena de comerços, bars, terrasses... i fa que la teva vida l'hagis de fer en aquest paisatge tant pintoresc.
I tothom es mou tranquil.lament i en bicicleta. Perdoneu la obvietat de la percepció, però m'ha sorprès molt la importància que tenen les bicicletes en aquest lloc. Tota la ciutat es mou al voltant de les biciletes, tothom va en bicicleta, sense bicicleta no ets res. No patiu, que ja en tinc una.
Bé, aquesta sopresa que m'he endut a l'arribar aquí també té a veure amb que jo no me'n recordava que aquí s'anava en bicicleta, per tant la sorpresa va ser doble. Tot i així, trobo acollonant que hi hagi pàrquings de bicis enoooormes per tot arreu, em sorprèn que al matí es formin embussos de bicicletes pels carrils bicis i em fa molta gràcia que quan la Queralt i els seus amics acaben de sopar en algun lloc, cadascú agafa el seu cavall per anar al pub del costat i marxem tots cavalcant pels carrers de llambordes d'Utrecht. La bici i el seu amo, junts a tot arreu.

Aquí tot és molt verd. Fora de les ciutats està ple de camps de vaques i de cabres, que viuen a l'aire lliure. És bonic perque no s'hi veuren granges, tot i que un home que em va agafar amb el cotxe em va comentar que a aquest tipus de ramaderia a l'aire lliure li costa competir amb la ramaderia intensiva de països com Rumania i la República Txeca. Espero que no tanquin les vaques en granges, més que res que s'arruïnarien comprant màquines tallagespes.
Els camps d'ordi i de blat aquí s'han convertit en camps immensos de planter de flors i verdures, tot ben alineat al costat de l'autopista.

I bé, només dir-vos que ja estic de viatge, tant temps fent-me el pesat en que marxo... doncs ja hi sóc. La Queralt m'ha acollit molt bé a casa seva; tinc habitació pròpia i matalàs de matrimoni. No sé si tornaré a dormir tant bé. Arribar aquí va fer riure, doncs l'avió que havia d'aterrar a Eindhoven va acabar aterrant a Weeze (Alemanya), perquè es veu que a Holanda hi havia molta boira -tot i que a Alemanya també. Un cop allà Ryanair ens va deixar a tots a l'aeroport alemany esperant un suposat bus que ens havia de dur a Eindhoven. Com podeu suposar, l'aeroport estava col.lapsat -era molt petit i hi anaven tots els avions d'Eindhoven- i no va arribar cap bus, com a mínim abans que jo decidís marxar fent autostop. I res, en un matí m'havia plantat a Utrecht, havia fet una birra en un bar de camionerus i em va portar un home que anava cada any a l'Illa Roja de Pals. Jo crec que tot ha començat prou bé.