Ara mateix volto per

Perm, als Urals de Russia. Mentre em canvien l'oli de la moto m'han deixat l'ordinador amb l'internet... I m'han dit escriu al blog, escriu!

30 d'Agost de 2011

divendres, 11 de juny del 2010

Primeres impressions de Noruega


On és Lygra?
Les fotos de Noruega.

Noruega és molt bonic. Però és que ho és, no és broma. Per dir-ho d'alguna manera, és com estar tota l'estona a Pirineu, enmig de valls d'Ordeses però immenses i salvatges, amb casetes de fusta -reproduccions de les cases de nines-, prats verds amb floretes, boscos de coníferes, parets de granit que t'hi cagues i cascades acollonants que a casa nostra estarien plenes de dumingueros fent-hi fotos. Ah, sí, i tot això al costat del mar, tranquil i pla, com si fos un llac. Realment bonic. I és que a més a més, ens ha fet uns dies de sol esplèndids, que són poc comuns en aquest país. Es veu que bufa el vent del nord que és fresc i sec, i llavors tenen sol per uns dies. Tant bé que fins i tot ens hem banyat.

Ben arribat, m'he dirigit cap a Lygra, una illa a una hora de Bergen, a l'oest de Noruega. Allà m'he trobat amb la Montserrat. Estava fent wwoofing, és a dir, fent de voluntària a una farm on s'hi fa agricultura ecològica. Allà hi hem estat treballant uns dies. Tot molt autosuficient, tant que, la dieta és a base de patates i porros, l'únic que han pogut fer créixer fins ara. La veritat és que el menjar és molt diferent; no només el menjar, sinó la forma de menjar, que potser és el que em costa més de païr. Per esmorzar, a les 8 del matí, mengem una pastarada bullida a base de civada, que complementes amb panses, mòres... Ni cafè, ni torrades. Com trobo a faltar el pa de pagès i els alls. El dinar -lunch, per ser més exactes- és una amanideta que fem amb les herbes que hi ha per fora de la casa -de debò- i pa amb algunes coses. Lleuger. I a les 5 o 6, quan hem acabat de treballar, berenem/sopem, és a dir, "we have dinner". Un bon àpat tot ben cuinat, com si fos un dinar o sopar de casa. I si a tot això li sumem que a les 11 de la nit encara hi ha sol, que durant tota la nit és clar -com si estigués ennuvolat- i que allà a les 4 ja fot sol, podeu comprendre que Noruega ha de ser molt, molt bonic; sinó ja hauria tornat a casa.
Aquí a la granja hi ha altres wwoofers; una noia francesa que porta molt temps en aquesta granja, treballant, aprenent i ensenyant, un noi i una noia americans i amics de l'Erik, el pagès de la granja. Pintem la casa, plantem patates i tallem l'herba que ara creix com mai. I l'Erik ens explica coses de Noruega i els vells costums vikings.

Els noruegs són molt noruegs. Viuen en un país molt (molt) ric, i n'estan orgullosos d'aquest. De vegades et sents una mica inferior, tot i que són molt respectuosos... però veus que et veuen amb certa superioritat. Sobretot quan saben que Catalunya pertany a Spain. A vegades parlant de la crisi (que aquí no existeix), veus que et miren de reüll, tenint la sensació que estan a l'aguait de si els hi saltaràs a la gola o et posaràs a parlar del tema amb tranquil.litat. O et demanen quan cobra més o menys la gent a casa nostra, sabent que ells cobren 3 o 4 vegades més. Però bé, jo no canvio aquest sou per el coi de clima que tenen aquí; a més, no tenen cultura de bar, ni criden ni fan xerinola, i això no té preu. Tot i així, són gent molt maca, s'ha de dir. I els hi agrada Barcelona i Spain.Després d'uns dies a la granja de l'Erik, hem tornat cap a Bergen, a la casa de la Montserrat. Sembla que ha girat el vent, i ha començat a ploure. Avui mateix comencem el viatge cap al nord de Noruega. Volem arribar a les Lofoten. I hi anem fent autoestop. Sembla que ens fotrem ben xops, i ja hem posat totes les coses de la motxilla dins de bosses. La Montserrat m'ha dit que és normal, que aquí la gent quan plou no deixa de fer les coses, siguin dins de casa o a fora. Així que ens integrarem al país, i marxarem cap amunt, temptant la sort. Coi de país, tants diners i tanta pluja...

11 comentaris:

  1. nil,
    portem una llarga estona al.lucinant amb el viatge i les fotos.
    ja agafariem la furgo i pujariem ara mateix.
    però, en tot cas ens portariem el pa amb tomàquet i l'embotit del martí i l'isabel.
    això de menjar tant sa, no pot ser bo de cap de les maneres !
    una abraçada a tots dos viatgers

    ResponElimina
  2. nil,
    portem una llarga estona disfrutant amb les fotos i les explicacions.
    la veritat és que agafariem la furgo ara mateix i aniriem pujant.
    ara bé, ens portariem el pa de pages i la secallona del martí i la isabel.
    això de menjar tant sa no pot ser bo de cap de les maneres !
    una abraçada a tots dos viatgers

    ResponElimina
  3. ostres ! encara ens fotem un embolic amb això dels comentaris, però ja n'aprendrem !!!

    ResponElimina
  4. Nil, això és al·lucinant! Quanta aventura, quanta vivència! A més, ets un artista: aquestes fotos són precioses! Encara en fotrem un llibre, quan hagis acabat el viatge...
    Avui, uns comentaris a la ràdio m'han fet pensar en tu. Deien: "A Ítaca no s'hi arriba mai, Ítaca és el camí, com més camí fas més camí et queda"
    Gaudeix de la teva Ítaca!

    ResponElimina
  5. Si noi, estàs fent enveja a tota la família... escolta, he canviat d'opinió de lo que et vaig comentar l'altre dia. Si recordes et vaig dir que viatjant és millor desconnectar del món que deixes endarrere i no estar pendent d'Internet tot el dia, però encara que et faci mandra, continua escrivint que així ho podem viure tots encara que sigui una miqueta ;)

    ResponElimina
  6. guaperes! espera'm a rússia que estic fent kilometres amb la furgo! on ens trobem?¿?¿ jeje! quina enveja que em fas nano! veig que tot bé! i no deixis d'actualitzar aquest blog meravellós que aqui som molts que no volem perdre't la pista!!! molta sort i aventures!!!

    ResponElimina
  7. Nilot! Avui he tingut un somni que em remetia als campaments a andalusia, fent cada dia un camí i un viatge nou... DIOS LE DÁ!!!!
    Bueno se m'acaben d'acudir uns deures per tu: hauries d'esbrinar com es diu "deu n'hi dó" en cadascún dels idiomes dels indrets per on passis. Va que això serà divertit!!! A més, és una expressió que segur que ja has fet servir i la seguiràs ;)
    Onaka.

    ResponElimina
  8. Òndia Nil, et llegeixo i m'emociono. Em sembla que estàs fent allò que a molts ens agradaria fer o haver fet. El paisatge, els costums, la gent, les relacions que s'estableixen... i tu que ens ho expliques gairebé amb poesia. Ets genial!

    ResponElimina
  9. Ja tinc ganes de saber mes!!!!!!! Disfruta de noruega que es preciosa! I fes-li una abraçada molt forta a la montserrat de part meva!

    ResponElimina
  10. Nilot!
    Que bé tot això que estàs vivint! Fas realment enveja de la bona.

    Quan expliques tot aixó de Noruega em recorda un munt a Finlàndia (no queda tant lluny) a veure si també hi passes! I cap el nord de Noruega buf i les Lofoten, és preciós! crec que t'agradarà més que el sud i tot!!! jo tinc pendent tornar-hi perquè a ple maig semblava ple hivern (ens va nevar un munt) però no vam deixar de fer coses (com fan aquí al nord!) ja és bo!
    Dóna molts records a la Montserrat i disfruteu!
    et continuo xafardejant.
    Una forta abraçada desde Catalunya (on encara, per sort, no ha arribat la calor!) ;)

    ResponElimina